Com ja sabeu, he decidit deixar el club després de setze anys de la meva carrera esportiva dedicats al club (dels quals dos anys de júnior i tretze al primer equip).

Ha estat molt difícil prendre aquesta decisió. Després de meditar molt els avantatges i inconvenients que podia tenir fer aquest pas, després de pensar-hi molt m'han sobrepassat les ganes de viure una nova experiència abans d'acabar la meva carrera esportiva.

A Sant Hipòlit l'hoquei es viu d'una manera molt especial. El club té la sort de tenir una afició i un conjunt de persones que recolza aquest esport de manera desinteressada com ningú no ho faria, també té un poble al darrera que es desviu per aquest club, i un reguitzell de sentiments que ara no descriuré i són els que fan que aquesta entitat tingui vida i continuïtat.

Personalment a Sant Hipòlit hi he viscut moments molt diversos, des de guanyar un títol fins a patir fins al final i salvar-nos a l'últim instant. De totes les experiències viscudes se n'aprèn i em quedo amb el més positiu de totes elles. La gent que des de fa anys em coneix sap que he intentat donar-ho tot pel Voltregà, encara que a vegades no tot surt com un vol.

Amb aquesta carta vull donar les gràcies a tots aquells que m'han recolzat, animat i respectat tant a dins com fora de la pista. Per als més crítics també tinc paraules d'agraïment, ja que m'han ajudat a ser més fort i a tenir més que mai ganes d'estar al Voltregà, seguir treballant pel club i intentar que poguéssin canviar d'opinió.

Per acabar, m'agradaria acomiadar-me de tots vosaltres amb un missatge:
El Voltregà és un club que construïm entre tots, intentem ajudar-lo recolzant els jugadors, directius i els seu entorn més proper. Així, l'equip podrà tirar endavant i obtenir bons resultats. Siguem positius i tindrem CP Voltregà per molts anys més!

Moltes gràcies a tots pel tracte rebut durant tots aquests anys, sóc i seré del Voltregà sempre i com diu la cançó: saps, tot el que t'estimo et porto dins del cor!!!

Moltes gràcies per tot, Quim Casalí Portet